Es fa difícil no mirar sempre de reüll a Euskadi, tot i sabent, que nosaltres som un altra realitat, i en definitiva, un altre país, sempre queda allò de pensar “que mal ho hem fet nosaltres”
Avui el parlament basc ha donat llum verda a la llei de consultes que permetrà al govern del petit país del nord, a poder consultar a la seva ciutadania quin ha de ser, o no, el seu paper amb Espanya, i òbviament a més d’un ja se li han ficat els pels de punta.
Òbviament, el pla no tirarà endavant, ja que el govern espanyol, farà mans i mànigues per rebatre’l, prohibir-lo i exterminar-lo, com en tantes altres coses ha fet (per exemple l’estatut, no el de Mas – ZP, el del 30 de setembre)
Aquells que es fan dir federalistes, republicans, obrers i no sé quantes coses més, seran incapaços de voler escoltar a la societat, tot i que aquesta mateixa por decidir alguna cosa que a ells els agradi, es tanta la por a la veu del poble, que és millor solució vetar el seu vot.
Espanya té un greu problema, i és que una societat, per créixer exitosament, no pot estar creada a pedaços i cop de decret, com ens passa aquí. Espanya té un problema d’existència, i és que vertaderament no existeix, i s’ha fonamentat en una gran mentida, difícil de pair.
A Catalunya, de moment, estem anys llum abans no arribarem a aquest moment tant important que la societat basca es planteja, la causa? Evidentment el tripartit, que a part de no plantejar-ho, en cas de fer-ho, seria més aviat un gran problema, que no pas una ajuda per a aquest procés. Si el PSOE espanyol aturarà el Pla Ibarretxe, també ho farà el PSOE català.
Tampoc esta per la labor els nacionalistes de CIU, que últimament han perdut molt el contacte amb el nacionalisme català, i es dediquem molt més a fer d’oposició dura i “canyera”, a més a més, CIU hauria de replantejar-se seriosament quin és el model de país que vol, no econòmicament, que ja en tenim constància, sinó simplement que es formulin la pregunta: “lliure? O no?”.
Només en un canvi d’actitud dels partits nacionalistes i independentistes catalans, i algú altre que es despenjarà d’algun lloc, podrà arribar el dia en que el poble català també es podrà plantejar aquesta mateixa pregunta “qui som i on volem ser”.
|
 |
Font www.telenoticies.cat
|