Bisbes sense feina
Bisbes sense feina
Un cop més l’Església surt en les seves “anades de bola” tal i com diríem col·loquialment a les nostres terres.
És una vergonya, que encara aquests, ganduls i casposos, puguin sortir tant plàcidament i dir el que els passi per “allà”.
I ja no només per l’última, i escandalosa declaració sobre la recomanació del vot, sinó per tantes i tantes barbaries que surten de les seves boques. Jo entenc la seva frustració, aquesta elit catòlica ja no està de moda, ara ja no els permeten cremar “bruixes” a la plaça, ningú els va veure als seus Palaus, que han quedat polsosos i abandonats, i tal i com fan els animals, quan es veuen encerclats, bramen, allà on poden.
Església, tot i no ser creient, veig en bons ulls, aquell cristianisme de proximitat, de parròquia, de funció social, però quan surten aquests mafiosos amb collaret se’m posen els pels de punta. Qui són ells per influir en el vot de ningú?
La feina dels polítics és la de governar, i fer-ho bé, i cadascú trobarà i votarà la seva millor opció política, però ells, s’han de dedicar al que ells han escollit, que no és més que especular amb les parcel·les del cel.
Jo els faig una crida, que per respecte a tots els catòlics honrats, i per respecte a la societat en general, deixin de difamar, mentir i enfosquir el futur dels nostres ciutadans i ciutadanes.
(C) 2006 - Quedan todos los derechos reservados