Ni Blanc ni Negre, Barack's Change
Ni Blanc ni Negre, Barack’s change
Per als que ens agrada la política, i a més a més, ens dediquem al món del Marketing, aquests dies (o mesos) tenim un cita en les eleccions primàries dels Estats Units.
La campanya per a l’elecció del proper President/a dels USA s’ha convertit en una cursa per monopolitzar les aparicions als mitjans de comunicació, una campanya dura porta a porta, amb hores i hores de vol, mítings, festes i grans esdeveniments, amb un rere fons multimilionari de tots aquells empresaris, actors, i altra gent influent, que aposten pel candidat en qüestió.
Aquestes eleccions, a més, compten amb uns al·licients, que encara l’envolten de més morbositat. Dos dels candidats, amb clares opcions a la Casa Blanca, són, una dona, i un negre.
En qualsevol cas, serien els primers personatges que entren al capdavant del govern americà sota aquestes mateixes condicions.
En el seu dia, ja em va captivar la manera de fer del President Bill Clinton, fins i tot en la seva política internacional (una de les coses que més odioses dels USA), Clinton simbolitzava el paper proper i comediant, a l’hora de demostrar fermesa en molts de temes, incloent els seus problemes personals i familiars.
La seva esposa, Hillary, no compta amb aquest tracte proper, però no ho té pas malament per optar a la Casa Blanca, seria la primera dona, i això li dona punts. Amb tot, el més important de la seva campanya és Warren Buffet, el quart home més ric del Planeta (segons la Forbes) i un íntim de Bill Gates.
En canvi, el que ha revolucionat la campanya dels demòcrates, el jove Barack Obama, i dic jove, en comparació als seus contrincants, tenint en compte que el candidat més ben posicionat dels republicans, John McCain, té 71 anys, Obama 47.
Potser Obama, no compta amb el suport multimilionari de Clinton, els empresaris que s’ha ficat a la butxaca potser no tenen tanta reputació, però si que hi ha altres persoanlitats molt influents en la societat nort americana que s’han decantat publicament per ell; com Tom Hanks, George Clooney, Jennifer Anninston o Denzel Washington.
Però el que vertaderament sorprèn d’ell és la seva transparència, i la seva autobiografia clara, concisa i sincera.
Els presidents nort-americans ens tenen acostumats a enganyar sobre la seva vida privada, si més no, a amagar depèn quines coses. Els americans valoren molt la “puresa” per dir-ho d’alguna manera del seu passat.
A Obama, no li tremola la veu, ni el polze, quan diu o escriu, que en el seu passat ha fumat canuts, que el seu pare li pegava a la dona, que ha consumit cocaïna a l’institut, i que no ha provat mai l’heroïna perquè no es fiava del camell.
En el seu llibre més cèlebre; “Dreams from my father” , explica totes aquestes coses i més, com els seus anys a la universitat, dormint al carrer, i com va conèixer a la seva esposa Michelle, una brillant executiva d’un important bufet d’advocats, on va conèixer a Barack, que de fet era el seu inferior directe.
Barack, que en la llengua dels seus avis paterns, kenyans, significa “beneït”, que ell mateix diu: “sóc massa blanc per als negres, i massa negre per als blancs” .La seva àvia, des de Kenya, va tenir un somni durant el 2007, el seu net, durant un míting, rodejat de soldats uniformats, potser és una premonició de qui pot ser el proper President dels Estats Units d’America.
Article en PDF
(C) 2006 - Quedan todos los derechos reservados