|
Primer dilluns de festes, desprès d’haver recuperat alguna de les hores de son perdudes (o guanyades). És una bona hora per explicar, breument, el que ha estat el primer cap de setmana de les festes.
La veritat és que aquestes festes han superat, personalment, el nivell de les del 2007, i mira que aquelles van ser les primeres com a regidor, però enguany, han hagut algunes coses que mes les han fet viure més intensament.
Primerament, el divendres, va començar amb el Carnaval d’Estiu, abans però, d’inaugurar tres exposicions, de les que recomano molt especialment, a la Casa de Cultura de pintura, amb paisatges que ens poden ser molt familiars, a la Sala de Plens, amb una autèntica obra mestra de paciència i dedicació, i a la Caixa Tarragona, amb un espectacle de colors, acompanyat de maquetes de tot tipus, destacant-ne una d’especial bellesa; l’ermita de la pietat.
Però el dissabte ens guardava un dia molt intens; una mescla d’emoció, participació i intensa activitat. Començant amb la inauguració del Pavelló, una obra mestra, al servei de l’esport local i comarcal, que ha superat totes les expectatives. Especialment va ser emotiva la escenificació dels parlaments, recordant tots aquells que han participat, treballat i suat per fer possible tot això, al capdavant, Josep-Lluís, Núria i Jaume, com a líders del projecte en els diferents moments. Per la tarda, una exhibició del Twirling, sots campions d’Europa, encetava la gran pista central de les instal·lacions. |
|
|
De nit, el pregó, que en una paraula el definiria d’emocionant, i no tan sols per la proximitat familiar de la pregonera (cosina gernama) sinó per la solemnitat de l’acte, en un teatre ple, decorat amb uns motius que ens recordaven que els Quinquennals ja són molt a prop, un teatre que va poder gaudir de les paraules i la saviesa de Tere Rodrigo.
I ja el diumenge, amb les competicions de natació, els vehicles clàssics, la festa dels jubilats, etc i destacant per sobre de tot, el gran concert que, per primera vegada, ens va oferir la Banda de Música, els Grallers i Pepet i Marieta, de forma conjunta.
Els arcs de la plaça de l’Església van retronar de d’espectacularitat d’aquell immens acte, sense exagerar, és en aquells moments, quan et sents orgullós d’haver format part d’aquella formació, a l’hora que alguna cosa t’empeny a tornar-hi (tot i que és impossible).
Per a mi, la millor peça; Xavier el Coixo, una marxa mora, juntament amb les gralles que donaven el toc estrident i violent, acompanyada de la banda que donava el to solemne.
Per no parlar de la jota, que en poques hores s’estrenarà com a ball a la plaça; “el Sénia no és frontera”, una reivindicació falduda, en favor dels Països Catalans, i que ja forma part de la nostra història.
En fi, queden moltes festes per endavant, i que estic segur que superaran, de bon tros, tot el viscut el primer cap de setmana
SALUT i bones festes |
|
|
Dimarts, 19. Agost 2008 - 21:32 Hora
Saura; el mesies
M’agradaria saber, a canvi de que, Saura ha sortit en defensa del president Rodríguez Zapatero, segurament hi ha una evidència flagrant – perdoneu a tots el que n’enteneu molt de política – però no veig per quina raó, ara surt ell a posar-se en contra de la majoria.
La veritat, es que mirant-ho fredament, ens és bastant indiferent que el president comparegui, de fet ens és bastant indiferent el que faci, ja que faci el que faci no solucionarà res, i a mi que surti parlant una hora, dient coses que ningú entendrà, no em serveix de res, el discurs que li havien preparat a ell, ara el llegirà el seu segon a bord. Però és el fet del joc de “nines” a que juguen ara tots els partits... que si tu, que si jo, que si aquell, i mentre, els ciutadans esperant les mesures necessàries PER GARANTIR ELS SEUS SERVEIS SOCIALS, LES SEVES INFRAESTRUCTURES NECESSÀRIES, i un llarg etcètera que necessita de la mà d’un bon finançament. AIXÒ ÉS EL QUE PASSA.
Diumenge, 13. Juliol 2008 - 09:21 Hora
El “si però no” de Convergència
Acaba el congrés de CDC, i amb ell, es tanquen les moltes expectatives que havia generat aquest esdeveniment entre les corrents sobiranistes del país.
Es ben cert que prou feina tenim sempre a casa nostra, tothom ha de rentar els draps bruts, i que no hi ha ningú per donar lliçons de res, no obstant, el congrés de CDC tenia un punt d’interès màxim, ja que actualment és l’altra única força sobiranista amb representació parlamentaria, juntament amb ERC.
Sincerament els congressos de qualsevol altre partit em provoquen certa indiferència, ja que d’ells n’espero ben poc en l’àmbit nacionalista, però sempre et queda aquella espurna d’il•lusió amb els sectors més “independentistes” de convergència.
Els plantejaments d’aquest congrés eren engrescadors, es parlava d’Estat Propi, de sobirania, de catalanisme, fins i tot de Països Catalans, i alguna que altra veu que vaticinava un futur no gaire pròsper amb Unió, però finalment, ni Estat, ni Països Catalans i, ni molt menys, trencament amb Unió, tot al contrari, fent-los una “opa” per a fusionar-se definitivament.
Ha passat allò del “si però no” a que ens té acostumat CDC, s’omplen la boca amb sobirania, país, catalanisme, però finalment tot queda desdibuixat en paper mullat.
Com poden parlar de sobirania, sense nombrar “Estat Propi”, com volen tenir “el dret a decidir” sense parlar d’independència, com poden onejar estelades sense creure realment amb la llibertat del país. No acabo d’entendre quin és el seu model de país, lliure però amb Espanya? Amb Espanya però lliure?
Crec sincerament que les forces sobiranistes i independentistes (assumeixo l’autocrítica) ens hem de replantejar seriosament quin ha de ser el nostre paper.
Espanya ens demostra cada cop que sospira que no ens regalarà res, que cap persona ni cap govern serà capaç d’assumir el rol que ens pertoca per història, per dignitat i per justícia, i per tant, tot esta en les nostres mans.
Dimecres, 4. Juny 2008 - 20:10 Hora
El futur passa per la relació entre universitats i empreses
Avui he tingut el goig de poder assistir a l’acte de Reconeixement d’Empreses de Practicum, organitzat per la Escola Universitària de Turisme i Oci de Vila-seca. Ha estat un goig poder tornar a l’auditori Josep Carreras, lloc on vam inaugurar els tres cursos de la diplomatura, i ara, a més, com a un dels protagonistes.
Sempre he defensat i honorat l’assignatura de Practicum, amb la convicció, i cada cop més forta, de que és en diferència l’assignatura més important, aquella que vertaderament et dona una visió més realista del món laboral.
Clic al títol per llegir més
Dimecres, 4. Juny 2008 - 20:03 Hora
They can change
Per fi, ja és oficial, el senador per Ilinois, Barack Obama, serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials del 4 de novembre. Un fet històric, tenint en compte; la novetat dels seus ideals, la seva edat, i per suposat, el seu color.
Obama pot marcar un abans i un desprès en la societat nort americana, i de retruc pot inserir en la societat a nivell mundial.
Per a mi Obama simbolitza tot el que no simbolitzen els polítics d’aquí, és a dir, això de despertar emocions, il•lusions, i liderar un projecte. Aquí les coses són diferents, els muntatges de les campanyes electorals volen ser similars, en quant a format, tot i que algunes fan vertadera pena, però totes solen mancar d’emoció i de missatges clars. La mostra esta en que veient un vídeo dels candidats americans, i entenent la meitat de les paraules, aconsegueixen emocionar-te, i els d’aquí, entenent-ho tot, provoquen indiferència i a vegades fins i tot pena.
Per tant, a veure que passa, el 4 de novembre a la Casa Blanca, a veure si definitivament la societat americana es treu la vena dels ulls que tants d’anys porta posada, o simplement s’ha quedat tot en un simulacre de maduració.
Dimarts, 20. Maig 2008 - 14:43 Hora
Manifest Blocaire contra el Transvassament
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008
Articles antics Admin
|
|
